A la vista de que un té una mica de temps per escriure coses avui, intentaré reempendre a partir d'aquest article l'activitat bloguera. Ara bé, el que són articles de política hauran d'esperar a la pròxima ocasió!De moment, un servidor ja té prou tema a comentar amb aquestes primeres setmanes a la capital de UK i de Her Majesty.
Val a dir que aquests primers dies d'Erasmus per Londres han estat moguts, i fins a un cert punt, han resultat un pel difícils, perquè sempre és complex trobar-se còmode en un lloc nou, on t'hi has de passar un curs sencer! D'altra banda, la ciutat és sorprenent, sempre bullint d'activitat, amb uns ciutadans que sempre semblen tenir coses a fer, i que desconeixen el concepte de parar-se a fer un bon dinar amb sobretaula (probablement, és un concepte massa mediterrani per ells, els londinencs i britànics en general sempre prefereixen fer un bon esmorzar i un bon sopar). Finalment, aquest esperit d'activitat permanent s'ha acabat contagiant al que escriu aquestes ratlles, i això em fa suposar que al final d'aquest primer trimestre m'acabaré sentint una mica londinenc. Com a mínim, espero que l'anyorança no sigui excessiva!
Més enllà d'aquesta primera impressió, aquests primers dies han servit per explorar part de la ciutat i coneixer nova gent, tant de la residència, com de la universitat, i com de la Pompeu Fabra, per sorprenent que sembli!Londres és una ciutat on sempre és possible coneixer nous llocs, noves persones, i on les possibilitats de fer coses noves difícilment s'acaben. Entre museus, pubs, bars, discoteques, parcs i jardins, mercats, i altres llocs importants... el cert és que un no s'avorreix mai. Per cert, recomano la visita al Candem Market, un mercat a la part nord de Londres. És un lloc genial per aquells que volen visitar llocs on es barregi gent de tot arreu, i a més, es bon lloc per passar el dia, comprar alguna ganga, i provar nous estils culinaris.
Un altre aspecte de la vida a Londres és la presència de gent d'origens tant diversos com asiàtics (de Xina, Hong Kong, Singapur, Vietnam...), pakistanesos, indis, llatins, gent de l'Europa de l'Est, entre d'altres. Aquesta tremenda barreja d'ètnies composa, junt amb els britànics "tradicional" el Londres d'avui en dia, donant lloc a una ciutat realment multicultural, i a un estil d'integració social bastant diferent del que podríem entendre al sud d'Europa, on per nosaltres l'acceptació expressa de la multiculturalitat resulta una novetat que encara hem d'apendre. A més, tal diversitat sembla haver-se traduït en una multiplicitat d'estils culinaris, que ben bé es podria que cobreixen tots els gustos, i a més, donen una alternativa als que volen provar alguna cosa diferent de la cuina típicament britànica, que està bé, però no és gaire sana (menjar carn i beicon tot el dia no prova per a ningú, per molt bó que estigui). En tot cas, l'únic aspecte que es podria percebre d'aquesta diversitat cultural és l'existència de certs guetos ètnics, on cada comunitat sembla concentrar-se, i en que la mobilitat social de les diferents ètnies segueix sent una mica limitada, com a Catalunya i altres llocs (la classe financera de la City de Londres segueix sent sobretot britànica). Més enllà d'això, aquesta acceptació expressa de la multiculturalitat sempre és un gran què, perquè és una gran manera d'acceptar que la societat té, per dir-ho d'alguna manera, molts colors i molts punts de vista.
Abans d'acabar, però, també cal dir un aspecte negatiu, que marca en les primeres setmanes: la vida, en general, és molt cara! Probablement no sigui tant exageradament car per un middle class britànic, però per aquells Erasmus que vinguem del sud d'Europa la vida a Londres sempre és cara, tant per alimentació, com transport públic, com per sortir de festa. Si se surt de festa, o és millor anar als locals dels sindicats d'Estudiants, on la pinta de birra surt més barata, o preparar-se alguna cosa a casa, perquè sempre és millor evitar els cubates, que poden costar 6 pounds (8 euros aproximadament).
Bé, després d'aquestes impressions, el pròxim article ja s'orientarà de nou cap a la política, Britànica, Catalana, Espanyola, o d'altres llocs del món (el cert és que la debilitat del govern Gordon Brown dona molt joc a comentaris).
Entradas
