Quan vaig crear aquest blog, tampoc volia que fos una pàgina exclusivament feta per la política, però tal com està el panorama, un no es pot estar de dir-hi la seva. I és que la situació econòmica actual obliga a mirar amb atenció que s'està fent per respondre la crisi a nivell del govern central. També podria comentar sobre la negociació del finançament català, però això serà en un altre moment.
Entre els plans "de xoc" presentats per l'executiu del PSOE, un pot veure mesures típicament liberals, més centrades en la reducció dels impostos, la contenció de la despesa pública i l'estímul al productor, que no pas en l'ocupació, la productivitat i la demanda interna, que és el que cal fer en una estratègia realment esquerrana. Entre aquestes, podem veure el suport a la petita i mitjana empresa; la supressió de l'impost al patrimoni; deduccions en I+D en l'impost de societats; liberalització del transport de mercaderies; reduccions fiscals a transportistes; reducció de tràmits administratius; contenció en un 70% de l'oferta d'ocupació pública...
Entre totes aquestes mesures s'observa poques que realment puguin ajudar a les classes populars, que són les que es veuen més castigades per la crisis, cada cop més endeutades i amb perill de quedar a l'atur. Aquí les úniques mesures importants són la deducció de 400 euros al IRPF (acció bastant liberal, ja que suposa una reducció d'impostos i no té en compte la renda del ciutadà); ajuts als aturats; l'augment de les pensions i el salari mínim; ajuts per les VPO; i una reforma de la formació professional sense concretar. També falta veure encara un creixement de les iniciatives destinades a afavorir la investigació i la productivitat (actualment, el PIB dedicat a I+D arriba al 1,1%, lluny del 3% establert com a objectiu en el Pla de Lisboa l'any 2000).
No és que aquestes mesures no serveixin d'alguna cosa, i és molt necessari que per fi ens anem acostant a nivells de salari mínim i pensions com a la mitjana europea. Al mateix temps, certs estímuls a la petita empresa també són necessaris en una economia com l'espanyola, caracteritzada per un gran nombre de pymes. No obstant, és imprescindible fomentar la formació contínua per als treballadors a l'atur i ajudar així a que els aturats amb amb menys recursos puguin rebre uns estudis amb els que assolir una major qualificació i tornar a entrar al mercat laboral amb la seguretat de que tindran més oportunitats per competir. Només així serà possible recuperar la creixent massa d'aturats que treballaven en la construcció, el turisme i la hosteleria, amb nula o poca formació, i que ara són els més afectats per la crisi. Aquí les úniques mesures que podem trobar són la contractació de 1.500 orientadors per aturats, i una hipotètica reforma de la formació professional que falta veure si anirà a tocar aquest àmbit. Queda clar per tant que és necessari crear en aquest àmbit una política seriosa de formació contínua accesible per a tots els treballadors, amb especial datenció d'inframileursites, mileuristes i precariat en general.
D'altra banda, un altre àmbit on no es perceb un esforç clar i decidit és el de la reducció dels preus del combustible i l'alimentació. Si bé en l'alimentació és difícil, pel pes del mercat internacional i dels intermediaris i distribuidors, no és tant cert que en el combustible no es pugui fer gran cosa.
Sabent que bona part del consum de combustible a Espanya se situa en els transports, el govern central ha tirat una sèrie de mesures centrades en les subvencions i la política liberal, com els credits a interés 0 pel recanvi ecològic de cotxes, l'increment de la despesa en ferrocarril, i la liberalització del mercat del transport de mercaderies. Dins d'aquestes polítiques, falta veure, però, una acció clara de millora i ampliació del transport públic, especialment en l'àmbit del ferrocarril. Això és realment cert si tenim en compte el baix consum en petroli que suposa el tren davant del transport privat, i si recordem que la xarxa de mercaderies per ferrocarril és irrisòria en comparació a la d'altres estats europeus (exemple: En 2004, a Espanya tant sols un 2,4% del transport de mercaderies es feia per ferrocarril). Al mateix temps, el transport públic (de passatgers i mercaderies) suposa una opció més barata i segura que el transport privat, sempre que existeixi una xarxa a prop del ciutadà.
Tals polítiques, però, no es poden fer a través de liberalitzacions, com pretèn fer l'actual govern central, de caire més socioliberal. Si es fa principalment a través del mercat, es corre el risc de que els preus resultants siguin prohibitius pels ciutadans amb menys recursos, donat que un mercat com el ferroviari, pels seus costos fixes, tendeix al monopoli quasi sempre. Exemple claríssim d'això és el transport ferroviari anglés, dominat pel sector privat, amb un nivell de preus molt més car del que podria haver si intervingués l'estat.
En conclusió, es pot observar que bona part de les mesures del govern de Zapatero no responen a la lógica que s’espera d’un partit socialdemòcrata, al costat del precariat i els treballadors, sinó que s’opta per un pla d’acció més basat en l’estímul de l’empresari i en el manteniment i/o limitació de la despesa pública. En tal panorama, aquest executiu ofereix poca decisió per ajudar a les clases populars del país per mitjà de la formació contínua, el foment de l’ocupació qualificada i productiva, i l’ampliació del transport públic, accesible als treballadors en general. Finalment, també caldria esperar una política de “pactes de la societat del coneixement” que ajudés a que l’economia espanyola pogués avançar cap a un model més tecnològic i productiu. Falta veure si els plans de futur d’aquest partit actuaran en aquest sentit, però queda clar que per arribar a aquest punt falta un canvi radical de política al socialisme, i a l’increment de la despesa pública, més proper a l’exemple del nord d’Europa.
Referències:
http://www.elpais.com/articulo/economia/Gobierno/fuerza/maquina/elpepieco/20080815elpepieco_8/Tes#despiece1 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/volvemos/tren/elpepisoc/20080728elpepisoc_1/Tes
Entradas
